Silvia Romero - Trajectòria professional
   
  Sílvia Romero i Olea
  Presentació
  Trajectòria professional
  Premis
  Obra publicada
  Crítica i premsa
  Galeria de fotos
  Agenda d'activitats
  Lo Càntich
  Contes infantils
  Clubs de lectura
  V Trobada Clubs de Lectura
  Bloc: Caducitat Immediata
  Fòrum
  Contacte
  Estadístiques
  Notícies!
  Vídeos
  Canal ARC - Tv (Tast de lletres)

Trajectòria professional

 
Sílvia Romero i Olea neix a Barcelona el 3 d'abril de 1962 a l'antic barri del Poble Sec, on transcorre la seva infantesa. Aquests carrers estrets i de pendent pronunciada, amb les petites botigues familiars i encara el vell costum de fer vida al carrer, configuraran un dels seus paisatges habituals en narrativa.
 
En aquesta mateixa ciutat, a la Universitat de Barcelona, cursa els estudis de Filologia Catalana.
 
En acabar la carrera, i moguda per l'antic i constant desig d'endinsar-se en el món de l'escriptura, s'estrenarà amb la narrativa infantil. A aquesta època pertanyen els contes publicats a la revista Tretzevents l'any 1987: El capell d'en Pau, El llop disfressat, La veu de l'olivera (números 517, 519 i 520 respectivament).
 
També aquest mateix any farà les primeres incursions en la narrativa curta, i el resultat serà Lluny de mi, relat guanyador del “Premi Marcel Sentís” (1987).
 
A partir d'aleshores, i convençuda de la necessitat d'endinsar-se en aquest món amb més rigor, relegarà la creació en pro de la formació. I des d'aquest punt de referència participarà en diversos tallers d'escriptura creativa.
 
El primer de tots tindrà lloc l'estiu de 1987 a Cadaqués, i serà un curs de Narrativa, intensiu i setmanal, organitzat per l’International Writers Cercle i dirigit per Vicenç Villatoro. En finalitzar, és el mateix Villatoro qui l'anima a continuar provant sort en el món de l'escriptura, malgrat totes les dificultats amb què es trobarà per aconseguir la publicació d'algun text.
 
Organitzat també per l’International Writers Cercle, i amb les mateixes característiques de durada setmanal i programa intensiu, s'inscriurà l'estiu següent (1988) al curs de Guió Cinematogràfic dirigit per Miquel Sanz. D'allà n'extreu el respecte i el rigor que cal aplicar en els diàlegs dels personatges, i l’estreta vinculació precisament dels diàlegs amb l'avanç de l'acció argumental.
 
Però el detonant d'aquesta participació en tallers d'escriptura creativa arriba amb la inauguració de l'Aula de Lletres, al carrer d'Enric Granados de Barcelona.
 
El setembre de 1995 es matricula per al curs entrant. La matèria triada serà Conte I, classes que dirigeix Isidre Grau. Per altra banda, i dins el conjunt de matèries a treballar, entra en contacte amb la figura disciplinada de la crítica literària Carme Arnau, de la mà de la qual gaudeix d'una perspectiva diferent i incisiva amb la lectura d'autors clàssics i moderns.
 
En finalitzar l'any escolar, Isidre Grau li aconsella fer el pas cap a l'escriptura de novel·la. És així com el curs 1996-1997 Sílvia Romero s'inscriu de nou a l'Aula de Lletres, però aquest cop en la matèria Novel·la I, dirigida per Dolors Ollé. I també opta per continuar assistint a les classes de crítica i història de la literatura que imparteix Carme Arnau.
 
Durant aquests mesos durà a terme la construcció general d'una futura novel·la, de la qual tindrà una primera versió, encara tot just embastada, el juny de 1997.
 
Quan l'any següent (1997-1998) es matricula de Novel·la II, aquest cop dirigit per Joan Rendé, la finalitat que la mou i que també va inserida en els objectius del curs en qüestió, és polir aquella versió primerenca i consolidar l'escriptura de la novel·la.
 
Però un seguit d'esdeveniments provoquen que la consecució d'aquests objectius trontollin: a mitjans de curs, un nombre important del professorat de l'Aula de Lletres marxa del centre, i amb el temps, uns quants d'ells crearan l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
 
Això implica un canvi de professor, i a partir de febrer de 1998 la persona que dirigeix el curs de Novel·la II a l’encara Aula de Lletres serà Francesc Puigpelat. De la mà d'aquest escriptor, i valorant els seus comentaris i consells, Sílvia Romero va confegint la trama de la seva primera novel·la: Amor a sang freda. Amb la narració ultimada i revisada la presenta al “II Premi Sèrie Negra de Novel·la” (2002), del qual en resulta finalista. L'edició del llibre tindrà lloc sota el segell d'Edicions Cossetània el març de 2003.
 
El desmembrament de l'Aula de Lletres, i la consecució d'aquest petit èxit, fan que opti per iniciar ja el seu camí en solitari, i al cap d'un parell d'anys d'haver quedat finalista amb la primera novel·la, aconsegueix ser la guanyadora del “XVII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó” (2004) amb Ànima mesquina.
 
Aquesta segona novel·la, però, per un seguit de circumstàncies desafortunades, no veurà la llum en el mercat editorial fins al cap d'un parell d'anys, quan surt editada el setembre de 2006, aquest cop per Editorial Columna.
 
Durant aquest temps Sílvia Romero fa breus incursions, de nou, en el gènere de la narrativa curta. En part, perquè des que hi va entrar durant el curs dirigit per Isidre Grau, aquest vessant de l'escriptura li continua interessant. I en part a causa de la seva recent incorporació com a relataire en el web www.relatsencatala.cat, una pàgina d'internet en la qual hi entra amb el pseudònim de “Llibre”, tot publicant vells poemes de joventut desenterrats i recuperats d'entre un munt de papers i projectes.
 
El contacte virtual amb altres escriptors i escriptores novells l'animaran a reconsiderar les pròpies possibilitats en el camp de la narrativa curta i s'animarà a presentar alguns textos d'aquest gènere en diversos concursos literaris. Fruit d'aquesta decisió són Taller literari, guanyador del “VI Certamen Literari de Castellar Joan Arús” (2005); Drama en tres actes, seleccionat per al recull relatsencatala.com Versió 2.0, publicat per Edicions La Quadriga (2006); Abraham Abulàfia, seleccionat per al recull Microvisionaris, publicat per Montcada Comunicació (2006); Turment, guanyador del “4rt Premi Relats Hiperbreus Grau Miró” (2006), entre d’altres.
 
Però la comunitat virtual d'aquesta pàgina web també li desperta cert interès per la poesia, un gènere que Sílvia Romero no s'havia plantejat des d'una perspectiva de treball rigorós. I el producte d'aquesta immersió en l'univers poètic serà el poema Renéixer, guanyador del “V Certamen Internacional Francisca Adrover” (2006).
 
Amb tot, és la narrativa el gènere que l’interessa en particular. L’octubre d’aquest mateix any guanyarà el “III Premi Ramon Planes de Narrativa Breu” (2006), amb el recull de relats titulat Verbes, obra que serà editada per El Pati Blau Edicions l’abril de 2007. El novembre guanyarà un accèssit en el “Premi Manuel Cerqueda Escaler” (2006), amb la novel·la Vae Victis! I aquest mateix mes de novembre, conjuntament amb Alícia Gili, guanyaran el “5è Premi Lleida per a Projecte de Novel·la” (2006) amb el projecte de l’obra de gènere de fantasia Iskander. El Llibre Únic. Després de complir amb els terminis previstos, la novel·la sortirà publicada per Pagès editors l’octubre de 2008 sota el títol definitiu de Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres i posteriorment l'obra quedarà finalista del "I Premi Ictineu" (2009).
 
A principis de 2007 rebrà la proposta de participar en un llibre solidari patrocinat per la Fundació Akwaba. El projecte serà denunciar i conscienciar la població catalana, sobretot el jovent i des de la literatura de ficció, de la problemàtica dels conflictes oblidats i el nombre elevadíssim de nens soldat arreu del món, però més concretament a la zona de Costa d’Ivori. El pla de treball serà elaborar tot un seguit de relats i poemes a partir d’uns dibuixos i redaccions que han fet nens i nenes de la Casa d’Acollida de Bouaké. Sílvia Romero s’encarregarà dels poemes, tornant així al gènere poètic, i Alícia Gili s’encarregarà dels relats. El resultat serà un llibre titulat Jocs de guerra. Cosa d’infants publicat per Edicions de la Quadriga a finals de 2007.

Anys després, el 2015, tornarà a la poesia amb el recull de poemes ABCdari poètic, guanyador del "Premi Francesc Badenes Dalmau de Poesia", dins el 43è certamen dels Premis d'Alberic (publicat per Perifèric el juny de 2016).
 
A principis de 2008 obre el seu propi Bloc, en el qual, enlloc de publicar obra de ficció, opta per dedicar-se a la crítica literària. Sota el nom de Caducitat Immediata i amb periodicitat mensual, Sílvia Romero penja les ressenyes de diverses obres de narrativa, d’autors o autores novells, que han arribat a l’edició de l’original després d’haver guanyat un premi literari. Amb tot, la crisi econòmica repercuteix en el manteniment d'aquest espai web i, malauradament, des de gener de 2013 queda desactivat.

A finals d'aquest mateix any 2008 guanya el “IV Premi Ramon Roca Boncompte de Novel·la” (2008) amb l’obra titulada Jujú. La novel·la és publicada per Pagès editors el febrer de 2009 sota el títol definitiu de Júlia M.

L'abril de 2010 i de nou conjuntament amb Alícia Gili, guanyen el "Premi Columna Jove 2010" amb la novel·la titulada El camí del Bandama Vermell.

I més recentment, l'octubre de 2013, ha resultat ser la guanyadora del "XVè Premi El Lector de l'Odissea" amb la novel·la Lladres d'històries, editada per Proa el març de 2014 sota el títol El plagi.

Però Sílvia Romero també fa les seves incursions en el gènere dramàtic, i fruit d'aquest treball l'any 2011 queda finalista del "8è Concurs literari Vila de Gràcia. Textos teatrals" amb l'obra Verí, que serà editada el 2012 per La Comarcal Edicions.

Paral·lelament als guardons literaris i a la publicació de les seves obres, des de l'any 2008 coordina diversos Clubs de lectura de la Xarxa de biblioteques. El juny de 2010 presenta la seva candidatura per ocupar el lloc de Presidenta de l'Associació de Relataires en Català (ARC), càrrec que ostentarà fins a finals de 2012, quan decideix no presentar-se de nou. Durant aquest any 2012 és nomenada Directora de Lo Càntich (Revista digital de literatura, art i cultura), càrrec que també deixarà en abandonar la Presidència de l'ARC. Amb tot, els seus vincles amb la revista digital Lo Càntich es mantenen, i hi col·labora amb les seccions "Xarxa literària" (des de gener de 2013) i "La veu del traductor" (des de gener de 2014).

També col·labora setmanalment en el programa cultural "Tirant de llibres", de Ràdio 7 Sant Celoni.

El gener de 2014, i conjuntament amb Olga Sanfeliu i M.Jesús Royo, funda la Revista de creació literària Inèdits.







 
Avui hi havia 6 visitantes (17 clics a subpáginas) Aquí, en aquesta pàgina!
=> ¿Desea una página web gratis? Pues, haz clic aquí! <=